dilluns, 16 de desembre del 2013

El tren en via morta... xapa i pintura contra la Internacional Neolliberal




Després de més de dos anys en via morta, el tren del futur està una mica rovellat...  res que no puguin arreglar una mica de pintura i moltes ganes de posar-s'hi. Per manca de vies no quedarà, entre les de l'Alta Velocitat i la Via Catalana, en aquest país només ens falta tenir unes Rodalies decents i que no ens passin per l'embut de la Catalunya Radial i Centralista.


En una Catalunya democràtica, els serveis públics es defensarien contra la voracitat dels interessos privats, i la dignitat de les persones seria la "línia vermella" que mai es podria superar. Però vivim en la Catalunya que vol ser un nou Estat mentre CiU+ERC i el PP privatitzen tot el que es pot privatitzar, senyalant amb el dit de la Consulta una lluna anomenada Ítaca. En aquest més enllà, viurem una nova Edat d'Or en què no caldrà preveure mecanismes jurídics ni serveis públics per defensar els drets de la majoria, perquè l'explotació serà lliure i independent. Això si no ets del PP o Ciutadans, perquè llavors l'Arcàdia daurada no és tal, sinó que és un antre infernal que deixa Dante a l'alçada de les Tres Bessones.

I mentre els idiotes miren el dit, la Internacional Neolliberal continua guanyant espais i el seu discurs únic, com el pensament, és una polifonia de veus que canten sí i no, però que en el fons, fan avançar una visió de la societat que es basa en les aparences, els "accidents" de la matèria. Que si sóc més català que espanyol, que si només una cosa o l'altra. Que si sóc partidari d'una #pregunta inclusiva o d'una #pregunta clara... o podria ser un immobilista recentralitzador. Aquestes divisions superficials no afebleixen el discurs principal: hem de pagar nosaltres, per tal d'alimentar el cercle d'enriquiment basat en la transferència de fons públics a les entitats financeres i per tant, la conversió de deute privat en deute públic. Aquesta és la seva Democràcia, la del final de la Història.

La Internacional Neolliberal no fa reunions per decidir si accepta un partit al club, simplement els crea amb l'argila dels diners. No té una llista oficial, però té unes normes ben senzilles: qui fa els beneficis, mana. Per moltes construccions teòriques o anàlisis que fem sobre sistemes de partits, i les comparacions entre el cas català i el cas espanyol, avui hem de tornar a una anàlisi mono eix: la Internacional Neolliberal vs. el Poble. Avui (com sempre) al Parlament de Catalunya la divisió més significativa no és entre sobiranistes i constitucionalistes, és la que separa els qui defensen l'austeritat de la Troika i els que ens hi oposem. I malgrat tot, en l'actual Parlament hi ha dos grups clarament contraris a les polítiques de la Internacional Neolliberal: les CUP-AE i la coalició ICV-EUiA. Tant ERC recolzant les retallades antisocials com el PSC amb la reforma de l'article 135 de la Constitució, i tots dos salvant CiU de donar comptes dels seus casos de corrupció, han decidit contra el poble de Catalunya, i al costat del President Mas.

Necessitem un nou Parlament, en què la majoria dels diputats i diputades representin els interessos del poble, però sobretot necessitem un poble que d'una vegada per totes reaccioni contra la dictadura de la Internacional Neolliberal i el seu instrument anomenat Troika (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea). Són ells o nosaltres, la dictadura o la democràcia.